Som família
Antoine Leonetti
Coordinador Mostra FIRE!!
Si us plau, més acceptació familiar! És una qüestió de vida o mort...
Set països al món condemnen a mort els homosexuals i vuitanta més encara la castiguen amb penes de presó. Enfront d’aquesta vulneració dels dret humans més elementals pot resultar insignificant, en un país com el nostre amb igualtat de drets per a tothom, pretendre encara un millor, i pretesament burgés, benestar en l’entorn familiar dels homosexuals. Gairebé puc sentir allò de: “va, que ja ho teniu tot! què més voleu?“ Doncs, molt, moltíssim més. El que ens falta és infinitament més difícil d’assolir que el vot d’una llei. El que resta encara per aconseguir és un canvi monumental de mentalitat: aconseguir ni més ni menys que els pares, quan el seu fill o filla manifesten la seva l’homosexualitat, estiguin mínimament preparats per no ficar la pota. Una mala reacció, explosivament reprovadora o de censura silenciosa, pot tenir conseqüències catastròfiques i enfonsar encara més el fruit de llurs entranyes a la misèria. Feu atenció si no a aquestes dades: fa poc s’ha sabut amb exactitud que no només el rebuig sinó que també la incomprensió familiar multipliquen per vuit el risc que els joves homosexuals se suïcidin o s’enfonsin en el consum de drogues. No estem, per tant, parlant de coses trivials: el silenci, el refús i la verinosa “tolerància”, tots maten.
¡Visca, doncs, la tasca de les associacions de pares de gais i lesbianes! Caldria, però, que no estiguessin sols. Hi ha una descurança crucial d’educació en valors per part des les instàncies sanitàries i cíviques envers els pares. Caldria que més personatges simbòlics contribuïssin donant la cara, més enllà d’exhibir-se en programes de xafardeig, acceptant públicament que tenir fills gais es tan fantàstic com tenir fills rossos o morens. I posats a parlar de famílies abordem-les de dalt de tot: a veure quan algú de la família reial serà algun dia capaç d’emetre missatges positius sobre l’homosexualitat, que no només se sentin honorats de tenir amics gais sinó que si un infant els surt de l’armari doncs xupi-guai. Atesa la llei de probabilitats del 10-15% i la seva nombrosa descendència, Infants i Prínceps, us esperem per a donar exemple.
***
**
Patrik 1.5
Direcció: Ella Lemhagen
Intèrprets: Gustaf Skarsgard, Torkel Petersson, Thomas Ljungman
Llargmetratge, Suècia, 2008
103´
Estrena a Barcelona
En Göran i l’Sven són una parella de nois suecs; els dos tenen bones feines, tenen gustos clàssics i viuen a un barri residencial de bonics xalets amb jardins, rodejats de famílies. Però en mig de tota aquesta normalitat, decideixen adoptar un nen, que per un error dels serveis socials, resulta ser tot un adolescent, problemàtic, presumpte delinqüent precoç i subjecte als alts i baixos de la seva pubertat. D’aquesta forma, la convivència es torna totalment incòmoda.
La situació canviarà radicalment la vida quotidiana de la parella, al mateix temps que revolucionarà la seva relació amb el seu entorn i el seu barri. Amb tocs humorístics – i publicitant les virtuts de la jardineria - Patrik 1.5 ens mostra les dificultats de l’adopció per part de parelles del mateix sexe, a la vegada que ofereix una mirada molt lúcida sobre l’homofòbia juvenil.
Tràiler
Omelette
Direcció: Remi Lange
Intèrprets: Maurice Cora Arama, Emilie Cordelier, Gérard Courant
Llargmetratge, França, 1997
78´
Estrena a Barcelona
Omelette està considerada com una pel·lícula de culte a França. En els encara incerts anys 90 (quan encara no existia el PACS), Rémi Lange pren la decisió de sortir de l’armari, però ho fa de la manera més pel·liculera. Amb la seva càmera Super-8, decideix gravar una per una les reaccions de tots els membres de la seva família, quan els anuncia la seva relació amb Antoine amb el que ja porta algun temps. La seva mare, la seva germana, la seva àvia, els seus pares separats… les reaccions resulten ser sorprenents, sempre interessants i potser no tan doloroses com el propi Rémi esperava. Una iniciativa que inclús traurà a la llum les pròpies incerteses d’un pare sobre la seva pròpia sexualitat, i las corresponents frustracions de la seva mare…
Un document molt valuós que amb la seva senzillesa i una producció experimental, aconsegueix endinsar-se en profunditat en la ment humana per a confrontar-la amb la novetat, la por, el desconeixement. Sempre quedarà el dubte de saber quines hagueren estat les reaccions sense la càmera: s’haurà quedat com simple receptor de la realitat, o haurà actuat positivament com a filtre entre Rémi i els seus familiars, per a ennoblir el marc del diàleg, i realçar la seva qualitat?
Fragmento 1 - Fragmento 2
