Documentals
Fan
Raven's Book
Freetime Machos
Let´s be together
Nobody passes perfectly
Outrage
Sex Positive
Ibon Olaskoaga
Coordinador de documentals
Els calaixos de la identitat *
*Identitat (del b. lat. identĭtas, -ātis). Consciència que té una persona de si mateixa, diferent de les altres.
Entre totes les definicions d’identitat és amb aquesta amb la que estic més d’acord. Hi n’estic d’acord perquè enfoca a l’individu, a la singularitat de la seva identitat, cosa que aporta una llibertat increïble per a la construcció de les nostres identitats com a humans: identitats diverses, úniques, noves, sorprenents, infinites.
La identitat és un d’aquest conceptes que es poden adjectivar de moltes i diverses maneres. Parlem d’identitat política, d’identitat cultural, d’identitat de grup, d’identitat de gènere, d’identitat sexual, etc., termes tots que per una gran part de la societat són confusos, sobretot quan es refereixen al gènere i al sexe. Difícils de comprendre perquè els humans sempre anem classificant el nostre entorn, col·locant-ho tot en calaixos, i quan alguna cosa no sabem on col·lectar-la entrem en confusió.
La identitat és el tema central de 5 dels documentals d’aquesta edició: Nobody passes perfectly reflexiona sobre com la transició cap a home, d’una de las protagonistes, alterarà no només la seva identitat sinó també la percepció de la identitat que de la seva parella tenen els altres. Amb Fan veurem com la petita Nienke crea la seva identitat prenent com a model el seu ídol televisiu. Outrage tracta de l’ocultació de la identitat sexual quan l’entorn no permet presentar-nos tal com som. Let’s be together mostra un adolescent intentant conformar la seva identitat a través d’una actitud rebel, típica de l’edat, i la influència de la pressió comercial i el “marquisme”. A Freetime Machos, podrem sentir tot el pes dels estereotip sobre els protagonistes, marcant-los profundament llur identitat de “bons mascles finlandesos”.
Malauradament les pressions identitàries es donen tant en els “mascles finlandesos” como en el “col·lectiu gai”. Resulta paradoxal, per posar un exemple, que el moviment “Bear” que va sorgir per ser inclusiu, per acollir “totes” les identitats, tots els cossos, vagi perdent la seva essència, contaminat per aquesta tendència humana dels calaixos: calaixos per a daddys, chasers, chubbys, etc., etc. Etiquetes i estereotips que per a la recerca d’una identitat pròpia resultin per a molts més limitatives que alliberadores.
I parlant de calaixos, no fora ja hora de rebentar tots aquests calaixos estancs de gais-lesbianes-transsexuals-bisexuals i començar a lluitar senzillament pels drets de tots els éssers afectiva i sexualment lliures?
Que els documentals de FIRE!! 2010 serveixin per excitar-vos les neurones!
***
**
Fan
Direcció: Nienke Eijsink
Producció: Cécile van Eijk, Sherman de Jesús
Documental, Holanda, 2009
51´
Estrena a Espanya
La vida de Nienke Eijsink ha estat des dels 6 anys marcada per la doctora Chris Randall, protagonista de la serie australiana “Flying Doctors”. Mentre les seves amigues somiaven amb personatges com Patrick Swayze, el cor de Nienke bategava en canvi més ràpid quan veia a aquesta independent doctora que es va convertir per a ella en exemple de dona que pot fer-se respectar en un entorn tan inhòspit i masclista com el duro desert australià.
Al principi Nienke somiava amb tenir una mare com Chris, després amb ser la mateixa Chris i finalment, descobrint els seus primers sentiments lèsbics, a ser estimada per Chris.
En 2002 Nienke decideix fer un documental biogràfic i es proposa visitar a Liz Burch a Austràlia, l'actriu que va encarnar el paper de Chris. Aquí comença aquesta aventura personal, amb moltes dosis d'humor, en la qual veurem a Nienke buscar sense treva a la persona que ha influït més que ningú a forjar la seva pròpia identitat.
Tràiler - Short Promo
Raven's Book
Direcció: Nienke Eijsink
Producció: Nienke Eijsink
Documental
Holanda, 2008
12´
Estrena a Espanya amb la presència de la directora
Raven's Book és un curtmetratge documental parcialment animat sobre Ravens, el qual amb els seus quatre anys recentment complerts no es preocupa d’haver dues mares lesbianes: “Estic content de no tenir un papà. Ell mai juga amb mi, així que, quin és el motiu per tenir-ne un?”
Les seves mares el mostren el llibre que han estat confeccionant des del seu naixement. En el llibre es mostra l’historia del viatge de dos anys que van haver de fer per tenir un nen sense un pare. Ravens book és un honest i còmic apropament al tema de la maternitat d’una parella lèsbica i la reacció d’un nen: “De què va tot aquest embolic? Puc anar-me’n a jugar?”
Freetime Machos
Direcció: Mika Ronkainen
Producció: Mika Ronkainen i Kimmo Paananen
Documental, Finlandia, 2009
86´
Estrena a Barcelona
En la seva publicitat original Freetime Machos es descriu com una comèdia documental sobre l'equip de rugbi més proper al cercle polar àrtic i pitjor de Finlàndia. És cert que les desventures d'aquest equip són el fil argumental i que hi ha, como és d'esperar, molta testosterona representada a la pel·lícula. Però el fons argumental es mostra molt més profund i ambiciós.
El conflicte principal d'aquests homes finlandesos, com el de molts altres al món, és la confusió amb què viuen el seu rol i la seva identitat. Tal i com reflexionen a la pel·lícula, mostrar una masculinitat tradicional i fort no està molt ben vist i a la feina tampoc fa falta ja mostrar fortalesa física.
Els jugadors de l'equip comparteixen el rugbi com la seva única oportunitat d'ésser homes durs, almenys mentres duri el partit, i el fet de fer la petar a la sauna després del partit.
Però és en aquests models identitaris canviants quan les barreres entre la amistat i la camaraderia i alguna cosa significativament diferent comencen a diluir-se.
Tràiler
Let´s be together
Direcció: Nanna Frank Moller
Producció: Mette Heide & Helle Faber
Documental, Dinamarca, 2008
82´
Estrena a Espanya
Hairon, de 14 anys, viu amb la seva mare i el seu padrastre en un suburbi en algun lloc de Dinamarca. A Hairon li agraden les ulleres exclusives de Dior, els rellotges cars de marca, el maquillatge… el maquillatge, molt! i les festes de disfresses. Sigui com sigui la seva família l'acepta tal como és i encara que Hairon està content amb la seva aparença efeminada ara està nerviós por la visita que farà al seu pare que viu al Brasil i no ha vist des de fa 3 anys.
Quan es tornen a veure i el seu pare li diu quant ha canviat i crescut, Hairon li respon: “espera que em posi els meus tacons de 15 cm”. els dos homes s'enreden en discussions sobre la imatge efeminada i la identitat que se està construint Hairon que no acaba d'agradar al seu pare. Però tot canvia quan finalment el seu pare li confessa un secret.
Nobody passes perfectly
Direcció: Saskia Bisp
Producció: Elise Lund Larsen & Vibeke Vogel
Documental, Dinamarca, 2009
45´
Estrena a Espanya
Nobody Passes Perfectly és una pel·lícula subtil, divertida i alhora evocadora sobre la fortalesa que cal tenir per a canviar-se a un mateix de forma radical. Amb un estil fílmic atrevidament sobri, el documental aconsegueix narrar amb eficàcia a través de seqüències filmades en plànols únics, la intensitat emocional i sinceritat de les converses profundes i plenes d'amor que tenen lloc davant de la càmera. Converses que reflexionen sobre preguntes com "què suposa per a una lesbiana deixar la seva identitat al transitar psicològicament cap a ser un home" o "com pot una lesbiana fer-se a la idea que després del canvi de sexe de la seva núvia a home la societat li percebrà a ella com una dona heterosexual en lloc de lesbiana, identitat amb la qual porta vivint tota la seva vida". Nobody Passes Perfectly relata amb exquisida senzillesa fílmica la dificultat d'intentar encaixar en els cànons socials quan es comencen a moure les fitxes de la identitat de gènere.
Tràiler
Outrage
Director: Kirby Dick
Producció: Amy Ziering
Documental, Estats Units, 2009
90´
Estrena a Espanya
L'aclamat director i nominat al Oscar, Kirby Dick, ens introduïx amb Outrage en la hipòcrita història de molts polítics que romanen en l'armari però que activament fan campanya contra els drets del col·lectiu LGBT. El documental mostra audaçment les vides ocultes d'alguns dels més influents legisladors nord-americans, amb detalls del mal que estan causant a milions de ciutadans amb els seus vots i examina la complicitat dels mitjans de comunicació a l'hora de mantenir els seus secrets.
Però alhora, és una denúncia sobre les grans pressions que viuen aquests individus dintre d'un sistema polític i mediàtic que no els deixa expressar la seva identitat homosexual si no és a costa d'hipotecar les seves ambicions personals dintre de la política. Sens dubte aquest és el punt més interessant del documental que ens fa sentir certa compassió per alguns d'aquests polítics que es veuen o s'han vist forçats a negar i rebutjar, en moltes ocasions amb bel·ligerància legislativa i mediàtica, la seva pròpia identitat.
Tràiler
***
Quan es compleixen pròximament els 30 anys de l'aparició de la SIDA, hem cregut convenient programar el documental Sex Positive que reconeix la feina d'alguns d'aquells primers activistes que advocaven el sexe segur mentre rebien la indiferència de molts membres del col·lectiu gai. Avui, quan la remuntada de casos d'infeccions per VIH en ciutats com Barcelona on la moda del bare-back o a pèl ha deixat d’ésser una anècdota per esdevenir una moda temerària, creiem que és important revisitar aquesta història per a no oblidar aquells anys negres que va viure el nostre col·lectiu a principis dels 80.
Sex Positive
Director: Daryl Wein
Producció: Daryl Wein, David Olive Cohen
Documental, Estats Units, 2008
76´
Estrena a Barcelona
Pot ser difícil de creure que la persona que va inventar el concepte de “Sexe Segur” fora un Chapero dominant i sadomasoquista: Richard Berkowitz. Per al protagonista d'aquest documental, sexe i activisme eren dues inquietuds que caminaven paral·leles. Fins que va arribar la crisi de la SIDA en els anys 80 i les dues es van convertir en una sola preocupació per a ell. Llavors, Berkowitz va emergir a l'epicentre mateix de l'epidèmia com líder comunitari demandant solucions al problema abans que ningú mostrés preocupació.
És en aquesta època quan coneix al doctor Sonnanbed que predicava que alguns factors culturals (principalment l'elevada promiscuïtat) incrementaven molt els riscos de contreure SIDA. Els dos, al costat del cantant Michael Callin, no van desistir a promocionar el sexe segur i recomanar uns hàbits sexuals més “sans” entre la comunitat. Molts dintre del col·lectiu els van donar l'esquena per creure que el seu missatge marginaria el moviment d'alliberament sexual dels gais. Berkowitz encarna avui dia la definició d'un heroi no reconegut però el missatge que transmet és avui tan urgent com ho era fa 25 anys.
Tràiler
