Sessió clàssica
Michel Rubén
Productor
Només onze anys separen les estrenes de Taxi zum Klo de Frank Ripploh (1981) i Les Nuits Fauves de Cyrill Collard (1992), però en aquesta dècada la vida quotidiana de molts homosexuals arreu del món sencer ha canviat radicalment. Taxi zum Klo, primera pel·lícula de Ripploh, amb clares referències autobiogràfiques, és un viatge fresc i atrevit per la vida quotidiana d'un professor d'institut a Berlín, que aconsegueix equilibrar la seva atrafegada vida nocturna de sexe anònim amb la seva rutina diària en l'escola. Aquest equilibri es trontolla quan coneix a Bernd, que es muda amb ell i somia amb una vida junts al camp. Sense por d’abordar seqüències que molts van considerar com pornogràfiques, la pel·lícula va aconseguir ser distribuïda en circuits d'art i assaig, on crítics tan respectats com la severa Janet Maslin del New York Times va valorar la valentia, humor i frescor.
Comparteix amb Les Nuits Fauves la voluntat dels seus protagonistes / directors de despullar, en cos i ànima, la seva peripècia vital com a homes que viuen la seva passió sense culpes ni disculpes, encara que el seu to descarat i irònic delata que succeeix en els anys previs a l’aparició de la Sida. Quan la vaig veure per primera vegada en 1987, em va sorprendre la seva cruesa, però em va desarmar la seva desenfadada i irònica visió sobre un món que mai abans havia vist, desvetllat amb tanta honestedat en una pantalla. Al tornar-la veure-la, confirmo que, 20 anys després, segueixen sent poques les pel·lícules que s'han atrevit a fer-ho.
Biografia de Frank Ripploh
L'any 1978 Ripploh, amb 28 anys crida l’atenció de la cultura més underground alemanya amb un espectacle de diapositives que es projecta a un cinema alternatiu a prop de la Universitat Lliure de Berlín. El 1979 actua en un petit paper a Execució: un estudi de Maria sota la direcció d’Elfi Mikesch i el 1982 a Querelle de Rainer Werner Fassbinder, amb el que ja havia treballat en un petit paper de gàngster el 1982 a Kamikaze 1989, pel·lícula de ciència ficció policíaca.
Però és el 1980 quan Ripploh aconsegueix la fama amb la seva primera pel·lícula Taxi zum Klo (Taxi al W.C.), a la que ell mateix era protagonista, guionista i director. Ripploh treballava aleshores a Berlín com professor d’una Hauptschule i al sortir de l’armari per pròpia voluntat i aparèixer a la portada de la revista Stern el 1978, va tenir com conseqüència un avis disciplinari de les autoritats escolars. Després de l’estrena de la seva pel·lícula, es va convertir instantàneament en una celebritat i la seva pel·lícula és avui encara una obra de culte. Taxi zum Klo, rodada amb un pressupost ínfim, va aconseguir el premi Max Ophüls el 1981. Però Taxi al W.C. no va ser realment la seva primera pel·lícula, ja que havia treballat amb el pseudònim de Peggy von Schnottgenberg com antologista d’històries curtes i actor a les pel·lícules Axel von Auersperg i Monòleg d’una estrella de Rosa von Praunheim, així com en dues pel·lícules d’Ulrike Ottinger, Fascinació del mariner blau i Madame X, juntament amb Tabea Blumenschein, que apareixeria després en un paper a Taxi al W.C.
De 1992 a 1994 col·labora per lliure com crític de cinema realitzant entrevistes per les revistes Stern i Die Woche i en els seus últims anys va produir la pel·lícula pornogràfica Strip & Fick. El 2002 mor de càncer.
***
Taxi zum Klo
Direcció: Frank Ripploh
Intèrprets: Frank Ripploh, Bernd Broaderup, Orpha Termin
Llargmetratge, Alemanya, 1980
95´
Frank és de dia, un seriós professor de primària. La resta del seu temps, ho passa vagabundejant alegrement per Berlín perseguint trobades sexuals en el carrer, els parcs o els banys públics fins que acaba trobant parella, el dolç i romàntic Bernd, sense per això canviar realment la seva dinàmica de seducció i flirteig. Una pel·lícula molt transgressora en el seu moment i, encara avui, de culte no només per la seva cruesa i lleugeresa, sinó també per la tendresa dels personatges, per com aborda la dificultat de les relacions en parella o el tema del travestisme. Un document sense igual de l'era pre-SIDA que ens parla del desig de llibertat, interpretada pel mateix director i basada en bona part sobre la seva pròpia vida.
