Llargmetratges
Antoine Leonetti
Coordinador Mostra FIRE!!
Agredolça França
Més enllà de la reflexió sobre el cós que ens proposa la Mostra FIRE, un altre tema marca clarament tant la seva ubicació com la seva programació: França. Enguany l'Institut Francès de Barcelona ens obre generosament les seves portes, i s’ha d’agrair de tot cor al seu director, en Pierre Raynaud, no només per la seva sagacitat al fer seus els reptes de la mostra, sinó també pel seu gran entusiasme a l’hora d’engegar aquesta col·laboració.
La programació d’enguany ens permetrà tenir una perspectiva de la homosexualitat a França, que celebra 10 anys del famós “PACS” que havia donat el tret de sortida a Europa al reconeixement dels drets de les parelles de gais i lesbianes. Un avanç enorme en el seu moment per a la seguretat material d'aquestes parelles, però un instrument que sembla frenar paradoxalment avui l’equiparació global de drets amb les parelles heterosexuals, adquirida ja en d’altres països europeus com Espanya, Suècia, Noruega, Bèlgica, Holanda o el Regne Unit. El PACS no permet l’adopció, ni la residència d’una parella estrangera, i les avantatges socials són molt menors respecte al matrimoni. La terra dels drets humans sembla haver-se quedat un pas enrere en aquest camp, i sorprèn allà inclús la tebiesa del debat social, vistos els salts de gegants donats pels veïns immediats. La Douce France de la cançó de Charles Trenet es manté encara agredolça per alguns. La iniciativa de l'Institut Francès de Barcelona, sota aquesta perspectiva, cobra per tant més sentit encara.
Els 5 curtmetratges contra l’homofòbia que presentem a la Mostra, promoguts pel Ministeri francès de la salut, són una altra bona prova de que encara queda molt per fer a les mentalitats d’un país culturalment molt obert a la llibertat (i el llibertinatge) heterosexual, però curiosament tímid en quant a homosexualitat. En aquest sentit, l'aclamat director Sébastien Lifshitz ens oferirà una perspectiva plena de matisos del desig, amb la seva nova i molt esperada pel·lícula Plein Sud, completant l'homenatge que li farem amb la projecció de Presque Rien i Wild Side. França una altra vegada i les violentes incerteses de la identitat sexual, amb Je te mangerais, de Sophie Laloy. O amb Omelette de Rémi Lange, extraordinari testimoni en Super 8 de la seva pròpia sortida de l'armari davant de la seva família, a principis dels anys 1990. I França per fi, amb ni més ni menys que François Ozon i el seu nou opus, El refugi. Dolça França doncs en el cas del setè art gal, que actua indubtablement per a la homosexualitat com un clar accelerador de normalització social.