LA MIRADA DE... Sébastien Lifshitz
Plein sud
Wild Side
Presque rien
Roberto Enríquez
Escriptor i Periodista
Sébastien Lifshitz : Llocs aliens, cossos propis
En plena febre pel 3D com un cinema turístic d’espais augmentats i escenaris que ens invoquen com participants passius en decorat comunitari, m’encanta reivindicar el cinema de Sébastien Lifshitz, on els espais són sempre aliens; ni ciutat ni camp ni somnis fantasiosos de cartró pedra, sinó pura perifèria, gairebé en trànsit, sense propietat. On la llum marca totes les dimensions i els cossos són el centre, la localització de les escenes, el paisatge de fons argumental, el punt de referència del desig, de petons amb saliva, d'una promesa d’alguna cosa a punt de trencar-se o que tot vagi cap a pitjor. Cossos que han sobreviscut infàncies infelices, que carreguen amb pesos de més - un penis, un fetus, uns pits falsos, la pistola d’un suïcida sense talent per al crim- i mostren marques i cicatrius com accidents geogràfics, com les senyals d'un recorregut d'una bellesa inservible en els mapes però desconcertant en la trobada.
Lifshitz elabora un cinema familiar en el sentit menys habitual del terme, exhibeix les ferides de la memòria i evita la temptació de guarir-les amb aquests bàlsams feliços que deixen sempre una indeleble olor a mentida fàcil. Lifshitz dirigeix pel·lícules que expliquen històries a través de mirades, frecs, silencis, sexe, carn i, sobretot, és capaç de fer d'elles punts de partida. Perquè, i aquesta és una altra de les meravelles físiques d'un cinema que contradiu la convenció de les dimensions del temps i l'espai, cada narració de Lifshitz, cada fotograma final de les seves pel·lícules, marca l'inici de totes les altres, que no veurem, que no es faran, però acabarem coneixent. En carn pròpia.
Filmografia
Plein sud (2009)
Wild Side (2004)
La Traversée (2001)
Presque rien (2000)
Les terres froides (1999)
Les corps ouverts (1997)
Claire Denis la vagabonde (1996)
Il faut que je l'aime (1994)
***
**
Plein Sud
Director Sébastien Lifshitz
Intèrprets: Yannick Renier, Léa Seydoux, Nicole García, Théo Frilet, Pierre Perrier
Llargmetratge, França, 2009
87´
Estrena a Espanya
Plein Sud retracta amb una mirada fresca i intensa, plena de contrastos, a quatre personatges tancats en un cotxe a on inevitablement s’hauria d’enfrontar a les seves pròpies contradiccions, pors i secrets.
En ple estiu Sam condueix cap al Sud al volant del seu vell Ford, al que des dels primers minuts de la història se li sumen tres adolescents, dos germans en plena fugida i un tercer perdut en la seva ruta cap enlloc. Els quatre personatges van a haver d'aprendre a conèixer-se, a enfrontar-se als seus desitjos i créixer. Els joves viuen i s’aguanten mentre que Sam guarda un secret, una antiga ferida que l’aïlla cada dia un mica més dels altres i de si mateix empenyent-li a aconseguir només un objectiu, trobar a la seva mare de la qual es va separar bruscament en la infància.
Una road movie tràgica i sensual que serveix com a escenari per a parlar de l'abandonament, de les arrels i de la culpa. Una pel·lícula que es mou entre contrastos, la llum del sol, el desig i la placidesa de l'estiu i la foscor de la venjança i la culpa.
Tràiler
Wild side
Direcció: Sébastien Lifshitz
Intèrprets: Stéphanie Michelini, Yasmine Belmadi, Edouard Nikitine
Llargmetratge, França, 2004
93´
Premi del Jurat Teddy del Festival de Berlín 2004
Estrena a Barcelona
Wild Side és una pel·lícula amb importants referents musicals, com el del seu mateix títol, un homenatge a una cançó de Lou Reed, a la seqüència del començament, una escena memorable d’Antony (& the Johnsons) interpretant I fell in love with a dead boy en un club de transsexuals. La banda sonora està escrita por l’extravagant i genial músic britànic. Wild Sideva ser també una de les pel·lícules de temàtica gai premiades al seu dia per “la bellesa sense concessions, per l’honradesa de la història que s’hi narra i pel retrat tendre que s’hi fa dels personatges”.
Sylvie és transsexual i viu de la prostitució. Passa estones de felicitat, però en el fons té malestar i sent una tristesa rotunda. Estima dos homes: en Djamel, un nord-africà que s’ofereix tant als homes com a les dones als lavabos públics d’una estació d’autobusos; i en Mikhail, un immigrant rus amb permís de residència, destrossat per la guerra de Txetxènia. Tots tres viuen i dormen plegats i han aconseguit un feliç equilibri en les seves vides marcades per un passat traumàtic. La malaltia de la mare de Sylvie els portarà a iniciar un viatge dramàtic que no farà més que unir-los encarà més fins a fer-los finalment recognoscibles.
Una pel·lícula excepcional, en la qual el director ens ofereix una visió profunda de tres personatges arquetípics i aparentment previsibles, tres éssers marginals que es troben al caire d’un precipici i a qui, però, la relació entre si ajudarà a trobar un sentit a la vida.
Tràiler
Presque rien
Direcció: Sébastien Lifshitz
Intèrprets: Jérémie Elkaïm, Stéphane Rideau, Dominique Reymond
Llargmetratge, França, 2000
100´
Presque rien és una pel·lícula sobre sentiments, sobre el primer amor i el descobriment del sexe. Presenta una història de la vida d’un jove, en Mathieu, narrada en tres temps. En el decurs del primer, coneix en Cédric, durant un estiu; en el del segon, esclata el conflicte entre els dos; i en el del tercer, retorna al lloc d’origen un cop trencada la relació amorosa.
En Mathieu i en Cédric són dos joves que es coneixen, es desitgen i es lliuren als seus embats, tot maldant per convertir una simple aventura estiuenca en una relació estable, duradora.
La soledat, la pèrdua, la construcció de la identitat sexual, el conflicte i la família, tornen a ser una constant en el cinema de Lifshitz, així como també el cos, la sensualitat en primer pla i la bellesa juvenil. Rarament l’homosexualitat acostuma a ser tractada així, frontalment, sense una intenció provocadora, amb tota la cruesa del despertar sexual. La insistència complaent de la càmera en resseguir el cos masculí, el narcisisme dels mateixos personatges i l’aparent lleugeresa de les històries són totalment compatibles amb la profunditat i la suspicàcia del seu cinema.
Tràiler
