Presentació
Santos Félix i Farreras
President del Casal Lambda
Us vull donar la benvinguda, en nom del Casal Lambda, a la 15a edició de la Mostra Internacional de cinema gai i lesbià que l’entitat que presideixo organitza anualment.
Aquest any ens acull, com a seu principal, l’Institut Francès de Barcelona, referent cultural durant molts anys a la ciutat de Barcelona. És una feliç coincidència en aquest any en que estem recordant el 40è aniversari de l’aparició de l’activisme gai i lesbià a Catalunya i l’Estat espanyol, ja que el recolzament de l’activisme francès va ser clau per poder-ho portar a terme.
Fa quaranta anys activistes en la clandestinitat, com l’Armand de Fluvià, van plantar cara al regim franquista, amb la creació del Movimiento Español de Liberación Homosexual MELH, quan a les Corts estaven discutint la nova Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social. Per tal de portar a terme les accions que van conduir a la modificació del redactat originari del projecta de la Llei, en allò que referia a les persones homosexuals, van tenir l’inestimable ajut d’André Baudry activista francès director alhora de la revista Arcadie (1954-1982)
Aquesta col•laboració va marcar de forma clara l’origen de la nostra entitat i el referent de França, com a terra a on es defensa els Drets fonamentals de la persona.
Han passat quatre dècades. L’Estat espanyol és una Democràcia i queda lluny la repressió de la dictadura. Els Drets del col•lectiu GLBT estan reconeguts en les Lleis. No obstant això queda encara molta cosa a fer per aconseguir la normalització del fet homosexual. El cinema contribueix de forma clara a poder fer aquesta tasca, la possibilitat de donar a conèixer les realitats de les persones gais, lesbianes i dels homes i dones transsexuals.
És per tot plegat que us vull animar-vos a assistir als diferents passis de les pel•lícules, llargmetratges, curts i documentals que l’equip de la Mostra ens han preparat, a on podreu assaborir del treball dels creadors de tot el món i en especial de la cinematografia francesa.
Sols em queda dir-vos: gaudiu del cinema!
***
**
Pierre Raynaud
Director de l’Institut Francès
Com a director d'un Institut Francès, que fou refugi d’intel•lectuals i artistes durant la dictadura franquista, m’ha semblat obvi d’acollir entre les nostres quatre parets una manifestació artística de la qualitat de la Mostra FIRE!!, una Mostra que pretén trencar les barreres i dissipar els prejudicis entre les comunitats hetero i homosexual. Dins aquesta Europa tant avançada en legislació sobre el matrimoni homosexual, malauradament, ens adonem de com el pes feixuc de la moral dificulta encara qualsevol temptativa de “normalització” d’una comunitat delerosa d’assumir amb plenitud la seva orientació sexual i accedir a la “normalitat” ciutadana pel que fa a la paternitat, a la vida professional, a llur expressió democràtica.
Per tant, acollir la Mostra FIRE!! a l’Institut Francès ve a ser com dir a la població de Barcelona i a la seva elit intel•lectual, artística, política i econòmica, que la marginalitat de la comunitat homosexual és a hores d’ara “obsoleta”, i que l’homofòbia, latent o no, és una lacra “demodée”, que cal que desaparegui. Barcelona, metròpoli mediterrània, i l’Institut Francès, institució històricament acollidora i arrelada al paisatge català, donaran, per tant, amb aquesta Mostra oberta, un exemple de tolerància, de modernitat, de saber compartir.
Partint d’aquestes premisses, la presència de la Mostra FIRE!! entre nosaltres, de l’1 al 9 de juliol, cobra tot el seu sentit; es tracta d’activar una sana i generosa “curiositat”, unes ànsies de descobrir, d’entendre, d’acceptar. Perquè FIRE!! és una manifestació artística plena, i no únicament el manifest d’una comunitat reclosa en sí mateixa, intolerant i abocada només als seus. FIRE!! actua per fer entendre, per fer sentir al món una diferència, una diferència que no ha d’enfrontar les persones, sinó fer-les créixer.
Benvinguts a Casa Vostra.
***
**
Joako Ezpeleta
Director de la Mostra FIRE!!
Aquesta 15a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona és també la tercera com a FIRE!!, dirigida por un equip nou, amb l’objectiu d’obrir-la al públic en general, refrescar-ne la imatge, dinamitzar-ne la presència a la ciutat, exhibint-hi pel•lícules d’autor, de cinema independent, d’estrena, ampliant en definitiva el focus i la mirada sobre la realitat de la sexualitat humana, en continua transformació, que difumina constantment els seus límits, i que enguany volem celebrar.
Perquè si hem advocat sempre per abatre tota mena de barreres mentals per tal d’avançar, també hem de fer el mateix amb els prejudicis sobre el cos físic. Com podrem veure enguany per les pel•lícules seleccionades, pel cartell i per la filosofia que hi ha al darrera, la sexualitat i el gènere cobren un sentit nou que fa més simples i reduccionistes les etiquetes d’home o dona, d’heterosexual, homosexual, bisexual o transsexual, avançant-nos que el futur s’escriurà sense gènere, sense etiquetes.
El cos com a celebració de la vida, la sexualitat como a plenitud, l’alegria de l’existència… aquest és ara el nostre missatge, després de dos anys de reivindicació i posicionament, d’acció i discurs; perquè insistim en que qualsevol relació lliurement consentida entre adults és benvinguda, sense límits, sense prejudicis, sense pors, i qualsevol adaptació del cos a la realitat de la ment és justa i necessària. Una de las raons més difícils de tractar de l’homofòbia, és la que deriva de l’odi al sexe, de la por al cos, del refús a la sexualitat pròpia, ja sigui homosexual o heterosexual, generada no només com a conseqüència de desequilibris mentals sinó per causa de moltes de les religions del planeta. Tot i això, des de la Mostra reivindicarem sempre el dret a viure la sexualitat des de múltiples punts de vista, des de l’autoconeixement al simple gaudi, des de l’amor a l’experimentació, des de l’autoafirmació a l’alliberament; la sexualitat com una part fonamental per a l’equilibri físic, psíquic i espiritual.
Benvinguts a la Mostra FIRE!!, des de la qual volem celebrar que, malgrat tot, seguim estant vius.