Pel·lícules
Joako Ezpeleta
Director Mostra FIRE!!
Tot indica que vivim moments convulsos, amb unes estructures socials fent figa, que reclamen a crits un nou enfocament, uns plantejaments diferents, més d’acord amb els temps en què vivim.
Revoltes socials a Egipte, a Líbia, al Marroc, a Síria, etc. Velles dictadures que no resisteixen ja l’impacte de la democratització de la tecnologia i l’accés a la informació; el sistema capitalista occidental esclatant per la injustícia social, el cinisme polític i l’obscenitat del poder financer; les religions incapaces de donar respostes als seus adeptes sense trencar amb la tradició; el cansament de l’ecosistema agredit... Passaran unes quantes generacions abans de veure el canvi, però a la nostra li toca de plantar cara, d’actuar, d’aportar referents nous, individuals i col·lectius, que contribueixin a progressar sense violència, a transformar sense fer trencadisses.
És en aquest context que podem mantenir una visió i una actitud positiva, constructiva i realista si ens permetem fer servir l’energia femenina com a referen en tots els àmbits del ser, des del més íntim al més social, des del polític a l’educatiu, des de l’economia al de l’art. La feminitat no com a sintagma exclusiu de la dona sinó com l’energia creadora, intuïtiva i il·limitada que hi ha en totes les persones. La feminitat com a poder transformador, integrador i activador. La feminitat com a consciència, com a generadora de vida i com a potència creadora.
L’interessant és la consciència; l’orientació sexual, el gènere, la identitat o les creences són sempre coses aleatòries, circumstancials, fruit de l’atzar, la tradició o la genètica, vàlides totes i necessàries, però que allò que és realment interessant és la consciència, el despertar a la realitat de les coses. I després de segles de supremacia de la masculinitat cal obrir pas a l’energia femenina tant de temps reprimida i exclosa de les decisions que mouen el món.
La feminitat conté un gran potencial: d’entrada, aporta l’experiència de la marginació, la vivència de la diferència..., i aquesta vivència predisposa a tenir una major capacitat de comprensió, de solidaritat envers els altres i d’una sensibilitat especial, que potencia, a priori, una més gran voracitat envers la vida; un poderós esperit de supervivència que estimula, per necessitat, la imaginació i la destresa per a desenvolupar-se en un entorn hostil; una capacitat d’adaptació i de viure que en molts casos es manifesta mitjançant la creativitat. Un valor ni pitjor ni millor que d’altres, però un valor.
Enguany proposem, doncs, el valor de la feminitat com a protagonista. Així el cartell de la Mostra 2011: una mirada alliberadora, que després de mossegar la poma és com si encara et desafiés amb un: què, t’hi llances?