Documentals
L'amour fou
! Women Art Revolution
Dzi Croquettes
Prima Donna, the debut opera by: Rufus Wainwright
La Dany, la diva del Parque Bolívar
How are you
The Pink Wall
Antoine Leonetti
Coordinador Mostra FIRE!!
Crear per viure
Vols ser tu, però uns altres no volen que ho siguis? Ho crides, però fan veure que no et senten? Se t'ocorre dir-ho llavors amb música, cançons, pintures, ballant o amb una actuació teatral de carrer? Amb un vestit cobert de lluentons de pacotilla o dissenyant vestits coberts de maragdes de les bones? El teu crit interior, la teva màgia, aquests arravataments violents que sents per expressar el bell que ets, el meravellós que pots arribar a ser, tot això ho reconeixeràs en els extraordinaris retrats d'artistes seleccionats per als documentals del Fire!! 2011. A tots els uneix la mateixa cosa, l'ímpetu de la força creadora al servei de la identitat, de l'honestedat amb un mateix i amb el món.
És el que uneix les prodigioses creacions d’Yves Saint-Laurent i el seu commovedor testimoni vital al costat de Pierre Bergé, en “L’amour fou”, amb els esquinçadors desafiaments creatius de La Dany als carrers més pobres de Medellín. És el que uneix a les dones artistes nord-americanes invisibles durant dècades, a “!Women Art Revolution”, on mesurem la força que trenca els motlles de la creació, crea tendències i funda noves escoles d'estil. És justament el que passa amb Rufus Wainwright en “Prima Donna”, llançant-se, sense educació clàssica però amb tot el morro, a la creació d'una òpera sencera, i que també passa amb els artistes visuals Michael Elmgreen i Ingar Dragset a “How are you”, gosant un dia una botiga de Prada enmig del desert de Texas, i un altre dia el memorial als gais víctimes del nazisme al Parc Tiergarten de Berlín…
Val, ja sé que sona a clixé barat: ets gai i per això tindràs més visions exaltades en la teva recerca de la veritat i la justícia, això t'escometrà a buscar l'expressió del sublim, etc. OK. Però mireu els aclaparadors “Dzi Croquettes” i ho entendreu: veureu com un grup de genials amics brasilers desafia la dictadura en els anys 70 amb un llenguatge corporal i musical revolucionari, encaminats després al estrellat parisenc sota l'impuls de Joséphine Baker i la mirada de Lizza Minelli, donant naixement ni més ni menys que a la Bossa Nova. Sí. I mireu “Topp Twins”, i veureu també que una pot ser lesbiana, neozelandesa, pallassa, grangera, cantant de country, actriu de sèrie, tot això multiplicat per dues (és que són bessones), i considerada com un“tresor nacional” pel seu propi país.
Alguna prova més?
* * *
L'amour fou
França, 2010
Direcció: Pierre Thoretton
Producció: Les Films du Lendemain/Les Films de Pierre/France 3 Cinéma
Intèrprets: Yves Saint-Laurent, Pierre Bergé, Betty Catroux
Gènere: Biografia
98’
Estrena en cinema a Espanya
Yves Saint-Laurent i Pierre Bergé es coneixen el 1958. Després d’haver estat el director creatiu de Dior amb tan sols 21 anys, Yves crea amb Pierre la seva pròpia casa d’alta costura el 1961. Segueixen 41 anys de treball en comú, Yves revolucionant la moda per a la dona amb el vestit pantaló, la sahariana, l’esmoquin, el prêt-à-porter de luxe, i Pierre a l’ombra, portant amb gran força els negocis de l’empresa.
Després de la mort d’Yves el 2008, Pierre decideix vendre la fabulosa col·lecció d’art i les mansions d’ambdós, i decideix per primera vegada parlar a una càmera d’una relació de 50 anys, tan ardents com turmentats, plena d’èxits extraordinaris, festes, i sofriments secrets.
Una mirada extraordinària sobre la força creativa d’Yves Saint-Laurent i la seva extrema fragilitat, des dels jardins de la casa Majorelle a Marrakech fins el Castell Grabriel a Normandia, amb els testimonis irrepetibles de les muses del genial creador: Loulou de la Falaise, Betty Catroux, Laeticia Casta o Catherine Deneuve, el “talismà” de YSL…
* * *
! Women Art Revolution
Estats Units, 2010
Direcció: Lynn Hershman-Leeson
Producció: Hotwire Productions
Intèrprets: Eleanor Antin, Nancy Spero, Marcia Tucker, Guerrilla Girls…
Gènere: Històric
83’
Co-presentat amb la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Marginades sistemàticament per les élites museístiques masculines, les dones troben des de fa poc els seus merescuts espais de difusió, de la mà de conservadores com la Marcia Tucker, creadora del brillant New Museum de Nova York, i aparador, entre d’altres, de l’art femení més avantguardista. Ella és una de les nombroses persones que la Lynn Hershmann-Leeson ha anat entrevistant durant més de 40 anys per explicar la història d’aquesta revolució de l’art femení als Estats Units: artistes visionaris, historiadores, comissaris i crítics, que han estat els artífexs de l’aparició del Moviment de l’Art Feminista, en paral·lel a les protestes contra la guerra els anys 60 i 70 i les lluites pels drets civils.
És així com comencen a aparèixer publicacions com Chrysalis o Heresies, espais com A.I.R., primera galeria gestionada per dones a EEUU, organismes com Franklin Furnace, o grups com les famoses Guerrilla Girls, promovent amb accions d’impacte la presència de la dona en l’art.
! Women Art Revolution, un documental imprescindible per entendre l’art actual.
* * *
Dzi Croquettes
Brasil, 2009
Direcció: Tatiana Issa i Raphael Alvarez
Producció: Canal Brasil, Tria Productions
Intèrprets: Norma Bengell, Maria Zilda Bethlem, César Camargo Mariano
Gènere: Drama/Musical
110’
Premi al Millor Documental Festival de Torí
Premi al Documental Festival Mix Brasil
Premi al Documental Festival do Rio
Estrena en cinema a Barcelona
Al Brasil dels anys 70 ofegat per la dictadura militar, un grup d’amics funden una companyia de teatre i dansa fora de sèrie, inspirant-se en el mític grup californià “The Cockettes”, que trencava les barreres del teatre musical queer a San Francisco. Sota la direcció del coreògraf nord-americà Ron Lewis, creen Dzi Croquettes, literalment “Les Croquetes”, fent burla d’ells mateixos mentre homenatjaven als seus homòlegs del nord. La companyia va desafiar l’estricte control social i va a arribar a ser una companyia internacional de gran èxit, llançada a la fama per Joséphine Baker i seguida per grans artistes como Liza Minelli o Gilberto Gil.
Desafiament a la censura, contracultura genial amb travestisme, maquillatge i purpurina, els Dzi Croquettes van marcar una fita en la història de la musica, la dansa i el mon gay, participant en el naixement de la Bossa Nova. 35 anys després, aquest documental ressuscita fantàstiques imatges de l’època, dona veu als integrants que han sobreviscut i als artistes que van seguir el seu treball.
* * *
Prima Donna, the debut opera by: Rufus Wainwright
Regne Unit, 2009
Direcció: George Scott
Producció: Isis Productions
Intèrprets: Rufus Wainwright, Bernadette Colomine, Renée Fleming, Janis Kelly
Gènere: Biografia/Musical
90’
Estrena a Espanya
A Rufus, res li fa por. El nen prodigi del pop líric, que va recrear el concert de Judy Garland al Carnegie Hall, s’embarca al 2007 a compondre una òpera sencera. Sense coneixements clàssics i no tenint clar com fer-ho, però amb molt entusiasme i el seu increïble talent, Wainwright va estrenar triomfalment “Prima Donna” dos anys després al Festival Internacional de Manchester.
El documental Prima Donna, the debut opera by: Rufus Wainwright retrata el seu animat i de vegades tibant procés creatiu, però principalment ens mostra la cara mes íntima del cantant. Parla tot el molt bourgeois bohème clan Wainwright: des dels pares a la seva germana, que ens apropa a la seva divertida i histriònica joventut, marcada pel desig de cantar en públic i obsessionat per l’òpera, i fins i tot el seu (molt encantador) nuvi, el productor teatral Jörn Weisbrodt, o l’esbojarrada cantant punk Cherry Vanilla, gran amiga de Rufus. La soprano Jannis Kelly, intèrpret del paper principal alterna amb la gran diva Renée Fleming, impressionada (espantada ?) pel talent del “millor compositor del mon”, Elton John dixit...
* * *
La Dany, la diva del Parque Bolívar
Canadà/Colòmbia, 2010
Direcció: Julie Giles i Jimmy Giles
Producció: Brother and Sister Productions
Intèrprets: Dani Castaño Quintero
Gènere: Biogràfic
80’
Estrena a Espanya
Amb la presència dels directors i productors, i de l’actriu principal
No fa falta un gran teatre per expressar un gran talent, i el teatre de Dany Castaño Quintero, àlies La Dany, són els carrers més ruïnosos de Medellín.
Aquest extraordinari artista travesti -vestits cridaners, perruca de nena rossa de llana amb trenes, ulleres de pasta negra- ajuda i diverteix des de fa més de 20 anys a la gent menys afavorida del seu barri, amb unes impressionants posades en escena plenes d’objectes i joguines reciclats, que parlen amb un humor ferotge de la vida mateixa dels habitants. Els seus barrocs espectacles, mig improvisats i organitzats després de la missa del diumenge al Parc Bolívar, parlen d’infidelitats, violacions o segrestos.
Divertidíssims o sobrecollidors, són ja tot un referent per a la comunitat gai i la gent més humil. La resta del temps La Dany recorre Medellín en bicicleta i acompanyada de la seva girafa gegant de peluix, buscant objectes per als seus shows.
La Dany, la diva del Parque Bolívar és el retrat d’un artista immens i entranyable, compromès amb la seva gent i increïblement coherent dins de la seva aparent fantasia.
* * *
How are you
Dinamarca, 2011
Direcció: Jannick Splidsboels
Producció: Radiator Film
Intèrprets: Michael Elmgreen, Ingar Dragset, Morten Olafsson
Gènere: Biografia/Art Contemporani
58’
Estrena a Espanya
El danès Michael Elmgreen i el noruec Ingar Dragset viuen i treballen junts des de 1995 a Berlín. Van saltar a les portades de les revistes d’art contemporani amb obres iconoclastes com la rèplica a escala natural d’una botiga de Prada en mig del desert texà, o la inauguració al Tiergarten berlinès del memorial als gais víctimes del nazisme, cub de formigó dins del qual una pel·lícula mostra a dos homes fent-se petons, i objecte de nombrosos atacs homofòbics.
La seva instal·lació d’un mirall darrera de la Sireneta a Copenhague va voler reflectir la egocentricitat dels danesos. El 2009, van transformar el Pavelló Nòrdic i Danès de la Biennal de Venècia en casa de disseny on planeja la estupefacció després d’un assassinat. El documental es centra també en la relació d’aquests dos artistes inconformistes, predestinats a conèixer-se – van ser amants abans de donar-se compte que eren veïns – encara que molt diferents. El sarcàstic Michael i el dolç Ingar, amb la seva distorsió de la cultura fashion, les seves claus homo-eròtiques, les seves burles polítiques o les seves arquitectures absurdes, no deixen mai indiferents. Un document oportú sobre una de les parelles artístiques del moment.
* * *
The Pink Wall
Espanya, 2010
Direcció: Enrique del Pozo i Julian Lara
Producció: Enrique del Pozo i Julian Lara
Documental
Gènere: Històric
55’
Estrena a Barcelona
Amb la presència del director
Documental dirigit per Enrique del Pozo i Julián Lara en el qual es denuncia la repressió soferta per la comunitat gai a Espanya, durant la dictadura franquista i la Transició Espanyola fins els nostres dies. Considerat per a molts com el primer documental que aborda la memòria històrica des d'una perspectiva gai, un documental necessari per a les generacions actuals.
The Pink Wall s'ha convertit per casualitat en homenatge històric a Pierrot, històric activista dels drets dels homosexuals i “showman” del mític Gay Club. Mort el febrer passat a Barcelona, està present en el documental de forma destacada, no ja només a través del seu testimoni, sinó també pel valuós arxiu fotogràfic i videogràfic que va aportar a la pel·lícula. Al costat d'ell, Eduardo Mendicutti, Armand de Fluvià, Rafa Fernández, Jordi Griset, Carla Antonelli i molts més.
