Presentació

Santos Félix

President del Casal Lambda

Como a president del Casal Lambda, entitat organitzadora de la Mostra de Cinema Gai i Lesbià Fire!!, us dono la benvinguda a aquesta nova edició, del 2011.

L’iniciem en una data molt significativa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual com és la del 28 de juny, jornada històricament reivindicativa dels nostres drets i també de fer visibles les diverses maneres d’entendre el ser gai, lesbiana o transsexual.

Tenim, como cada any, un àmbit temàtic entorn el qual giraran la major part de les pel·lícules i dels documentals. Aprofitant l’oportunitat que brinda el cinema a l’hora de donar visibilitat a les coses, enguany fem una referència al món de la dona, a la feminitat. Quan es parla d’homosexualitat s’acostuma a centrar el tema en l’home gai, tot obviant que també hi ha la dona lesbiana, amb una problemàtica específica. Les pel·lícules i els documentals que projectarem ens permetran reflexionar i treure conclusions de las vivències reflectides i explicades a la pantalla, cosa que hem pretès sempre en totes les edicions de la Mostra.

Cal recordar que la Mostra és oberta a tothom i que aquells que vulguin veure bon cinema tenen una oportunitat magnífica per a poder gaudir dels treballs aportats per realitzadors de diversos països.

Vull donar les gràcies als col·laboradors i a tots aquells que amb el seu treball fan possible la Mostra: l’equip de direcció, els voluntaris del Casal Lambda, els patrocinadors i, en especial, l’Institut Francès de Barcelona, Casa Àsia i FNAC, seus de les projeccions de les pel·lícules i dels documentals, i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona, pel suport rebut.

Desitjo que gaudiu, sobretot, d’uns dies i unes nits de bon cinema i, també, de la resta d’activitats paral·leles que hem programat.

* * *

Pierre Reynaud

Director de l’Institut Francès

Benvolguts amics,

Amb aquest “benvolguts amics” es fa patent la supremacia del masculí, perquè, evidentment, aquest “benvolguts amics” va adreçat tan als homes com a les dones.

Si “Fire!!” dedica l’edició del 2011 a la feminitat en el cinema, és també, i sobretot, per trencar els clixés vinculats al “fet” homosexual. És amb aquesta ambició i amb aquesta exigència que l’Institut Francès obre les seves portes a aquesta 16a. Mostra de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona. I és amb aquesta exigència, amb aquesta generositat, en la pretensió d’explicar, pacificar i compartir, que l’Institut Francès de Barcelona vol debatre amb l’equip de Fire!!, no pas la línia editorial o la programació, sinó sobre la política d’obertura envers tot un gènere cinematogràfic que des de fa molt de temps s’ha anat reafirmant en molts països, menys avançats, fins i tot, que Espanya en matèria de lleis a favor dels homosexuals.

Per tant, la pregunta a fer seria: “què és la feminitat en el cinema?” No gosaria aquí traçar-ne el perfil definitiu, essent l’accepció de la feminitat un misteri que em resulta difícil d’analitzar amb plenitud tot i les llargues i atentes observacions esmerçades. Tot i així, enamorat del ser humà, m’arriscaré a esbossar algunes hipòtesis del que podria ser l’essència femenina que hi ha en tota persona, més enllà del seu sexe, el seu origen social i ètnic o la seva orientació sexual.

Si se’ns ha fet creure que la masculinitat és “claredat”, la feminitat seria “nebulositat”. Així, si la masculinitat fos “certesa” la feminitat seria “dubitació”. Si la masculinitat fos “força”, la feminitat seria “dolçor”. Si la masculinitat fos “instint”, la feminitat seria “intuïció”. Si la masculinitat fos “evidència”, la feminitat seria “el·lipse”.

Per a cadascú de nosaltres, som una suma d’essències complexes, a voltes contradictòries. I és aquesta alquímia el que ens fa humans: extraient de la feminitat, como de la virilitat, una part important d’allò que ens fonamenta.

Em sembla particularment interessant observar que per als cineastes el paper de la feminitat és preponderant. Com? Aquesta representació de la feminitat en el cinema la qualificaria de “desenfocada”. Dit altrament, així com l’enquadrament, la llum, el moviment, desperten inconscientment en el “voyeur” la curiositat per llegir allò que no s’ensenya, aquesta feminitat es refugiaria en una mena d’alquímia invisible que el nostre costat femení entreveuria i desxifraria per empatia, sense que calgués formular-la de manera ferma i definitiva. Aquesta visió seria per tant “nebulosa”, “incerta”, “dolça”, “intuïtiva” o, fins i tot, “el·líptica”. Aquest punt de vista íntim i personal proposo de sotmetre’l a debat amb tots vosaltres, del 28 de juny al 9 de juliol.