Lucrecia Martel és una de les directores de cinema més trencadores dels darrers anys. Amb tan sols dues pel·lícules de culte, ha revolucionat la visió del cinema d'autor a Llatinoamèrica, emprant un llenguatge cru, sensual i directe sobre la realitat social del seu país, Argentina. Enguany el festival de Cannes 2008 ha seleccionat a competició el seu tercer llargmetratge La Mujer sin Cabeza i la Mostra la triada per a protagonitzar aquesta secció retrospectiva.

Aranzazu Ezpeleta

La seva mirada

S'ha escrit molt sobre el cinema de Lucrecia Martel i no m'agrada comentar una pel·lícula abans que l'espectador tingui l'oportunitat d'enfrontar-se a l'obra de l' artista, bàsicament perquè penso que el cinema és com un llenç obert, que parla a l'individu en cada imatge, sense res preestablert i amb l'única llibertat que és capaç d'atorgar: la que s'ha construït cadascú.

I en això el cinema de Lucrecia és implacable.

Però he de reconèixer que poques vegades he tornat a recordar aquesta sensació d'estar assistint a alguna cosa gran, a la narració intel·ligent d'un erotisme pertorbador i claustrofòbic portat del provincialisme universal de la nostra ànima. Molts temes són tractats per Lucrecia Martel amb un mestratge definitiu; el despertar sexual, el perill constant de viure, els efectes destructius de la religió mal aplicada, la decadència de la classe mitja, la sexualitat des d'una perspectiva bellament oberta i sense limitacions, la intuïció combativa femenina... Tots ells dintre d'un univers narratiu, que per venir d'aquest provincialisme remot, dota el llenguatge cinematogràfic de la seva major universalitat. Però sobretot estem davant un cinema intel·ligent, amb una càmera vigilant situada prop, molt a prop, dels seus personatges, sempre embolicats d'un mestratge a l'hora de robar-los cada plànol i d'envoltar-los d'un so convertit en banda sonora, perfecta i honesta.

Tot vostre.

La Ciénaga (Argentina, 2001)

Direcció i guió: Lucrecia Martel
Producció: Ana Aizenberg, Diego Guebel, José María Morales, Marta Parga, Mario Pergolini, Lita Stantic
Intèrprets: Graciela Borges, Mercedes Morán, Juan Cruz Bordeu, Martín Adjemian
102'

En el seu primer llargmetratge, amb un llenguatge cru i directe sobre la realitat social del seu país, Argentina, Lucrecia Martel ens retrata l'encreuament de dues famílies, una rural i l'altra urbana. Tali ve de la ciutat de la Cienaga. Mare de quatre fills i amb un marit que es tenyeix els cabells, es va a passar l'estiu a la finca de la seva cosina, Mecha, prop del poble del Rey Muerto, a la finca La Mandrágora. Darrere d'aquestes simbòliques apel·lacions, s'amaga el tedi de la vida de província, les copes que intenten amenitzar un estiu infernal i la inquietant immobilitat d'un lloc on no passa res però on tot pot esclatar. Atrapats en un mateix lloc, i enfront d'una naturalesa més amenaçadora que tranquil·litzadora, els personatges es mouen en un clima opressiu on apunten la rancúnia, el classisme, la desconfiança…

La niña santa (Argentina, Espanya, Italia, 2004)

Direcció i guió: Lucrecia Martel
Productores: Lita Stantic
Producción ejecutiva: Pedro Almodóvar, Agustín Almodóvar, Esther García
Intèrprets: Mercedes Morán, Carlos Belloso, Alejandro Urdapilleta, María Alche, Julieta Zylberberg
78'

L'Amàlia viu en una petita ciutat del nord d'Argentina, i a l'hotel termal on treballen la seva mare i el seu oncle, es desenvolupa un congrés d'otorinolaringòlegs. Durant una revolta al carrer, un home es reclina sobre l'Amàlia, en una actitud distreta encara que sexualment suggerent, i ella s'adona, mes tard, que es tracta d'un dels famosos participants al congrés. L'espia, i s'assabenta que està festejant la seva pròpia mare. Envoltada pels dubtes propis de l'adolescència sobre el sentit de la vida, s'assigna una missió, la de salvar aquest home de la perdició. La vida d'aquest últim està al límit del col·lapse…

En el seu segon llargmetratge, la Lucrecia Martel manega a la perfecció els diàlegs, el suspens, la il·luminació i, de nou, ens fa un retrat hiperrealista dels encreuaments de generació i de la societat provinciana del seu país.