En rebre l'encàrrec de confeccionar la mostra de documentals, em vaig marcar l'objectiu que fos diversa, tant pel que fa els temes, com pel que fa els estils i les èpoques, però, a la vegada, volia també que hi hagués un tema aglutinador: la dissidència.
Dissidència perquè és la posició en la qual ens situem cada vegada més gais enfront del model imperant. Perquè qüestionem "l'ortodòxia gai", la validesa actual del seu projecte d'alliberament social. Els documentals d'aquesta Mostra no parlen explícitament de la dissidència gai, però en tots hi ha elements de dissidència, de visions no ortodoxes.
En Gwen Haworth a She's a boy I knew fa un exercici d'humilitat posant-se a la pell de la seva família i tractant d'entendre com ells han pogut viure la seva transformació en dona, sense imposar la seva veritat sinó fer-la entendre. A Au-delà de la haine la família Chenude, no es deixa arrossegar per l'odi, en contra del que se'n podria esperar, i intenta entendre els assassins del seu fill. The times of Harvey Milk reflecteix una societat que existeix més enllà de la comunitat gai, que davant un tràgic succés s'uneix tot trencant barreres de segmentació social. A Derek veiem com el creador iconoclasta Derek Jarman s'interessa per "totes" les lluites del seu entorn social. Amb A jihad for love se'ns mostra la lluita dins de l'Islam per l'alliberament homosexual, sense que això vulgui dir abraçar incondicionalment l'estil de vida gai que impera a occident. Per últim, els protagonistes de Dos patrias: Cuba y la noche, ens submergeixen en uns mons plens de sensibilitat artística i social, mons, dels quals nosaltres, ciutadans d'unes societats més lliures i opulentes, hem abandonat.
En tots s'hi reflecteixen comportaments rellevants per a la integració real, molt diferents dels de la integració formal, d'aquelles representacions buides d'orgull gai, on es prima l'estupidització i el mercantilisme, amb la benedicció acrítica de l'ortodòxia gai.
Espero que gaudiu d'aquests excel·lents documentals que, a la vegada, ens ofereixin noves claus per entendre el fet gai d'una altra manera.
Direcció: Robert Epstein y Richard Schmiechen
88'
Guardonat el 1985 amb l'òscar the times of Harvey Milk, conta la dramàtica història de la primera persona obertament gai triada per a un càrrec polític als EUA. El seu director construeix amb una habilitat narrativa brillant un emotiu documental que relata des de la triomfal campanya política de Harvey Milk, fins al seu brutal assassinat perpetrat per un altre dels regidors de San Francisco. Tot un desgraciat esdeveniment que va unir tota la ciutat a la recerca de justícia i va canviar per sempre les relacions entre la comunitat gai i la resta de ciutadans.
Es tracta d'una història de valors i conflictes explicada amb una passió que commou en tots els seus fotogrames. Aquest documental construeix el seu clímax amb la intensitat i el fatalisme d'una tragèdia clàssica i finalment, quan tot torna a la calma, és un testament vital de coratge i esperança.
Derek (Gran Bretanya, 2008)Direcció: Isaac Julien
Guió e interpretació: Tilda Swinton
76'
L'actriu Tilda Swinton va escriure el 2002 Carta a un Àngel, un text dirigit a Derek Jarman, on li agraeix haver-li fet de mentor els seus primers anys com a actriu. Derek havia mort 8 anys abans, víctima de la SIDA.
La lectura d'aquesta carta inicia aquest documental sobre la vida d'en Jarman, pintor, escriptor, activista gai i, sobretot, cineasta, que durant més de dues dècades va ser un puntal important del cinema independent britànic. Iconoclasta i contestatari, va compartir experiències amb David Hockney i Patrick Procter i treballà al costat de grups com The Smiths entre molts altres.
El director Isaac Julián, deixeble de Derek i reconegut artista visual, ens submergeix a través d'un relat creatiu, no només en la vida de Jarman, sinó en l'agitada Gran Bretanya de l'últim terç del segle XX que li va tocar viure.
Dos Patrias. Cuba y la Noche (Alemanya, 2006)Direcció: Christian Liffers
82'
El director Christian Lifers viatja amb el seu equip a Cuba, portant a l'equipatge poemes i textos de l'autor cubà Reinaldo Arenas. Textos que parlen de l'ànsia d'amor, de llibertat sexual, de la seva postura orgullosa i inflexible en lluita contra la discriminació. A la Cuba actual, seria possible de trobar-hi els punts de vista d'en Reinaldo? No serà que els tòpics i clixés vigents ens porten a imaginar una Cuba inexistent?
Els poemes i textos en prosa d'Arenas són els punts de referència per a explicar les vides, patiments, anhels i alegries de sis homes de contextos diferents i de classes i d'edats diverses a la Cuba actual, que tenen en comú la seva homosexualitat i la confrontació amb la marginació en què la societat masclista cubana i el govern els té. Un bonic documental, on tant important és el que s'hi veu com el que s'hi diu…
A Jihad for Love (Canadà 2007)Direcció: Parvez Sharma
81'
Catorze segles després de la revelació del llibre sagrat del Corà al profeta Muhammad, l'Islam és la segona religió més practicada i la de major creixement del món. El cineasta gai musulmà Parvez Sharma ens transporta a l'interior d'aquesta fe i ens descobreix històries de gais i lesbianes musulmans. Els seus testimonis has estat filmats corrent un gran risc, en nacions on els govern mai no ho haurien autoritzat.
En el documental "Una Jihad per amor", filmat durant més de 5 anys en 12 països, es reivindica la compatibilitat de la homosexualitat i l'Islam, interpretant el concepte islàmic de la Gran Jihad com el camí cap a Déu i no com una manipulació de concepte Jihad com a sinònim de Guerra Santa.
Filmat durant més de 5 anys a 12 països "Una Jihad per amor" reivindica la compatibilitat de la homosexualitat i lâ€TMIslam, interpretant el concepte islàmic de la Gran Jihad com el camí cap a Déu i no com el manipulat concepte de Jihad com sinònim de Guerra Santa.
She's a boy I knew (Canadà, 2007)Direcció: Gwen Haworth
70'
Els pares perden un fill, les germanes un germà i potser el més delicat de tot, una dona perd al seu marit quan l'Steven Haworth respon a la veu interior de la seva verdadera identitat i s'enfronta al llarg procés que el converteix en Gwen; la directora d'aquest documental. En aquest agosarat relat de la seva pròpia vida, la Gwen mostra un gran talent per a la direcció tot utilitzant nombroses imatges d'arxiu, missatges telefònics i fins i tot animació per a il·lustrar l'èxit de la seva història de canvi de sexe. Refrescant per la seva sinceritat, "Ella és un noi, ho sabia" transcendeix més enllà de la transformació física i es converteix en una commovedora història de llaços familiars i amor incondicional.
Au-delà de la haine (França 2005)Direcció: Olivier Meyrou
85'
Estrena a Espanya
Per admetre la seva homosexualitat, Francois Chenude de 29 anys és apallissat fins a la mort per 3 Skinheads i llançat a un estany a la ciutat francesa de Reims. Com el títol suggereix la família s'ha empassat el dolor per anar més enllà de la ràbia en la qual no volen que es situin les seves vides a partir d'ara. Per narrar aquesta historia, Meyrou s'allunya de tots els camins obvis. No veiem mai les cares dels assassins, no hi ha reconstruccions o investigacions policials. Per contra, el director, es centra en deixar-nos escoltar la família mentre preparen el judici i veure la sorprenent comprensió que tenen envers els assassins del seu fill. Au-delà de la haine és un documental que enforteix les víctimes i deixa la sensació que encara hi ha esperança per a una societat civilitzada.
