Pilar Pedraza

Escriptora

La inquietant estranyesa

Agustí Villaronga és el cineasta més audaç del cinema espanyol, com David Lynch ho es del dels EUA i Derek Jarman del Regne Unit. Aquesta gent, abans coneguda com artistes maleïts, a més de ser creativa i enemiga de tota sensibleria, agafa l'art i la vida per les banyes sense retrocedir un mil·límetre, sigui o no entès o aprovat per la lletja classe mitjana i el mercat global. Però el mercat no és ruc, es fracciona, canvia, exigeix unes coses o d'altres segons la circulació del desig. Llavors Villaronga i els seus afins exploren regions desconegudes de l'ànima: el mal, el mar, l'amor, l'horror, la malaltia, el viatge, els petits cadàvers, i ofereixen els seus fruits amargants i esplèndids amb un somriure que no esborra el dolor de les ferides obertes al seu front per aquest món estrany. De tu depèn agafar-los.

Filmografía

"Tras el cristal"(1985)

Selecció oficial Festival de Berlín. Panorama 1986.
Premi Sant Jordi. Millor Opera Prima.
Premi Ciutat de Barcelona.
Millor pel·lícula en el Festival de Barcelona.
Millor pel·lícula en el Festival de Murcia.
Onda Madrid. Millor actriz. (Marisa Paredes).

"El niño de la luna" (1988)

"Al Andalus" (1992) (Documental – Ficció)

"El pasajero clandestino" (1995)

"99.9" (1997)

"El mar"(1999)

Selecció oficial en competició en el Festival de Berlín. (2000)
Premi Manfred Salzberg en el Festival de Berlín.
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Premios Goya. 2 nominaciones. (Actriz revelación y fotografía).
Mejor actor en el Festival de Béziers. (Bruno Bergonzini).
Premi Honorífic en el Festival de Alcudia.
Premi Punt Roig (Asociació d´Artistas de Baleares).
Premi Recreatiu. Millor director de l'any.

"Aro Tolbukhin" (2002)

"Fuck them all" (2005)

"Miquel Bauçá: Poeta invisible" (2006) (Documental-Ficció)

"Después de la lluvia" (2007) (Tvmovie)

"Pa Negre" (en rodatge)

"Tras el cristal"

Direcció: Agustí Villaronga
Producció: Teresa Enrich
Intèrprets: Günter Meisner, Marisa Paredes, David Sust, Gisèle Echevarría, Imma Colomer, Alberto Manzano
Llargmetratge ficció, Espanya, 1987
106 min

Sinopsi:

L’opera prima d’Agustí Villaronga va provocar en el seu dia cert escàndol en el món del cinema que no li va perdonar la seva independència i originalitat al tractar temes tan incòmodes com la homosexualitat, el sadisme, la violència o el dolor de la infantesa la qual cosa va provocar problemes de censura i retards en la data de la seva estrena. Construït sobre un guió retorçat i torbador, "Tras el cristal" narra el procés de fascinació i interdependència que s’estableix entre Klaus, un vell torturador nazi i el seu infermer i vigilant, un jove adolescent misteriós i pertorbador.

Klaus és un antic metge dels camps de concentració nazis que va participar en la part més cruel de l’holocaust, els experiments, abusos i tortures a menors. Exiliat a Alemanya no pot reprimir els seus instints que el porten a l’infern de la pederàstia i l’assassinat. Intentant redimir-se dels seus pecats, es llença al buit, precipitant un final dels seus dies insospitat i cruel en el que la venjança i la crueltat posaran les coses en el seu lloc.

Inquietant, polèmica, de fotografia fascinant, una pel·lícula sense concessions, un títol de culte, una peculiar història de terror que no deixa indiferent a ningú i que va marcar de forma determinant l’estil i personalitat del cinema d’aquest genial creador que navega sempre a contracorrent.

"El mar"

Direcció: Agustí Villaronga
Intèrprets: Roger Casamajor, Bruno Bergonzini, Antònia Torrens, Ángela Molina, Simón Andreu
Llargmetratge ficció, Espanya, 2000
111 min

Sinopsi:

Tretze anys després de l’estrena de "Tras el cristal" Agustí Villaronga veuria repetir-se la mateixa situació amb la seva pel·lícula “El mar” que durant la seva presentació al Festival de Berlín d’aquell any, va rebre grans aplaudiments i xiulades de rebuig a parts iguals. Malgrat això, amb la pel·lícula basada en la novel·la de Blai Bonet, havia aconseguit la seva obra més poètica.

Manuel Tur i Andreu Ramallo tenen deu anys quan la Guerra Civil arriba a l’illa de Mallorca. La seva primera trobada amb la crueltat de la guerra es produeix en veure com afusellen el pare d’un amic enfront de la tàpia del cementeri. Transcorreguts deu anys, Manuel i Ramallo es retroben en un sanatori de l’illa. Ambdós, fills de la guerra i la misèria, estan afectats per la tuberculosi, si bé l’afronten amb postures diferents: en Ramallo ignorant la malaltia i en Manuel, refugiant-se en la religió per evadir-se d’una mort que sent pròxima. Entre ambdós s’iniciarà una nova amistat basada en la fascinació de Manuel per la vitalitat de Ramallo i en l’admiració d’aquest por la enteresa de Manuel. Però poc a poc la postura religiosa de Manuel enfront al món, entra en crisi en adonar-se que el que sent per Ramallo és alguna cosa més que amistat.

Una història que parla de la religió, la mort, el pecat i el desig sexual en un dels contexts més obscurs de la nostra història, la postguerra espanyola i la xacra de la tuberculosi, la SIDA dels anys 40, que serveixen com a escenari d'una història d’amor vista per la mirada d’aquest director únic i torbador.